100 anys del llegat d’un bé immaterial: la renaixença d’una llengua

… M’ausirés touto ma vido renega la centralisacioun, aquelo idroupisìo qu’amoulouno dins Paris lou sang de la nacioun, en egoutant e dessecant lis àutri mèmbre.

Armana Provençau (1862, p.40)